no pretenc que se’m entengui, només escric per endreçar-me.
si, després, podeu gaudir-me o no, ja és problema vostre.
he dit.
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
3 comentaris:
en el fons, l'escriptura només té ple sentit per aquell que l'escriu...
I a vegades, ni això.
El que, en literatura, jo sóc a estones tu ho ets sempre i m'encanta.
Només faltaria que al NOSTRE espai haguessim de procurar que fos més a mida dels altres que no pas a mida nostra ;)
"escriure per endreçar-se", que bé que ho has dit.
Publica un comentari a l'entrada