Sortir del portal satisfeta malgrat la nevera buida, la roba per estendre i tres o quatre petiteses existencials fàcilment –o això vull creure- solucionables. Amb la inèrcia vital alterada i aquella ànsia a l’estómac de qui sobrevalora la primavera i decideix –massa agosaradament- que avui serà el món. Sortir xiulant el ‘baby only you, it’s only you’ que se’m ha enganxat dels viatges del cap de setmana. Comprar el diari i el pa, pensant-me a mi i a les meves circumstàncies. I pensant-te a tu també, arribant d’enlloc com a la cançó i dient-me que m’acompanyes a comprar fruita i que, si no em sembla mala idea, et quedes a viure a casa. I al final, resulta que trobo un sabater abans del que hauria volgut i m’adono que de fet, els matins plens de sol i de carros de la compra són un bon sistema per pal·liar els meus desequilibris psicosocials. I que res, que tot plegat, excuses barates abans de la biblioteca.
2 comentaris:
Que "avui serà el món" (Cesk Freixas), Only You (Gossos) les "meves circumstàncies" (Sopa de Cabra), "matins" (Josep Cuní), "excuses barates" (Glaucs)
Ualaaaaaaaaa!! que copiaona! que se t'està acabant la imaginació, que hagis de recórrer a cites d'altri? Mira que sóc un fidel seguidor del Poal, eh, i encara m'ho faràs repensar...!
Per ser el primer rasclet que em deixes, comences fort, eh, Marcel?
Bé, bé, així m'agrada. A la pròxima et prometo que intentaré esforçar-m'hi més.
Publica un comentari a l'entrada