A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dimarts

dinosaures

Últimament no deixa de ploure primaveres, i això afecta seriosament a la meva ja coneguda inestabilitat psicoevolutiva. Què voleu que us digui, jo d’aquesta manera no vaig enlloc. Que això dels refranys em pensava que ja havia passat de moda i resulta que no, que ara plou gorgs riuades i pantans cada tres quarts d’hora. I això, a mi, sense el paraigües de Liverpool, m’afecta. I tota jo sóc forats negres i tardes de plorar i plorar fins a dissecar-me. Que el problema no és que em passi alguna cosa, no. El problema és que només em passen els dies, que encara és pitjor.

2 comentaris:

Eli* ha dit...

ai Balma estimada, però si en teoria la primavera duu alegries i vespres de jaqueteta passejant per carrers estrets i companyies immillorables...

Jordi Casanovas ha dit...

seria pitjor que no passessin...