Últimament no deixa de ploure primaveres, i això afecta seriosament a la meva ja coneguda inestabilitat psicoevolutiva. Què voleu que us digui, jo d’aquesta manera no vaig enlloc. Que això dels refranys em pensava que ja havia passat de moda i resulta que no, que ara plou gorgs riuades i pantans cada tres quarts d’hora. I això, a mi, sense el paraigües de Liverpool, m’afecta. I tota jo sóc forats negres i tardes de plorar i plorar fins a dissecar-me. Que el problema no és que em passi alguna cosa, no. El problema és que només em passen els dies, que encara és pitjor.
2 comentaris:
ai Balma estimada, però si en teoria la primavera duu alegries i vespres de jaqueteta passejant per carrers estrets i companyies immillorables...
seria pitjor que no passessin...
Publica un comentari a l'entrada