A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

divendres

check-in online

Va, si, marxem. Fes maletes i fugim d’aquest final apocalíptic d’estiu. Evitem-ho, obviem-ho, no cal, no el vull patir. Aquest any no vull veure com torna el fred. Va, si, fugim de trepitjar fulles seques amb la bicicleta i de les abraçades ‘tot anirà bé’. Sempre les he trobat absurdes i totalment prescindibles. Va, si, siusplau, amaguem-nos tranquils a la meva terrassa i dediquem-nos a passar l’hivern entre llibres, a escriure versos de Ligeia a les parets del menjador. Refugiem-nos en plats d’espaguetis amb salsa de tomàquet a quarts de sis del matí, passem-nos les nits al Bingo o enterrem-nos vius sota l’edredó cada vigília de festiu. I, després de tot, morim-nos una mica rotllo Now it's up to you”.