A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dijous

plàstic

De verí. D’un tret al cap. Amb els cordons de les sabates, deixant de respirar. De calor, d’empatx, de vertigen. De mentida. De cop. De pipí, de mal de cap. De cotxe, tren o aeronau. De pobre, de por, de casualitat. Per error. De sobredosis. D’operacions dermoestètiques, de tranquil·litzants, d’implant. De claustrofòbia, de velocitat, d’alçada, d’edat. De pena. De lleixiu o gasolina. De ressaca, d’abundància de fertilitzants. De pessigolles, de riure, de gas. D’al·lèrgia, ofegat o cremat. D’avorriment, de fusell, immolat. De brutícia, Agotat. De ràbia, de pas de zebra, de torreta al cap. De vergonya, de cansat, de tristesa. Morir de Nadal.

3 comentaris:

Clardelluna ha dit...

Puto Nadal, puto Nadal!

Una recomanació: www.nadaliunscollons.wordpress.com

Anònim ha dit...

i d'enveja i amb les sabates posades.
Gran.
Salutacions.

Anna E. ha dit...

Em sembla que no ho puc soportar.