A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dimecres

teleobjectiu

Hòstia, va, animem tot això una mica. Va, jolin, sopem, viatgem o fem coses guais i pengem fotos a les faroles explicant-ho que tothom ho sàpiga i divertim-nos i tinguem vides interessants. Que aquests dies són abisme esquitxada rollo Tutuki Splash, però després venen setmanes senceres de passejar per la Polynesia i ens n’acabarem cansant. Ei, va, oblidem-nos de les crisis d’identitat que pateixo cada cop que els del Delyplus em canvien l’intensitat de l’espuma i seguim mirant fotos que ens motivin grans gestes. Ocupem tots els terrats de Barcelona i fumem, o passem-nos setmanes escrivint petons en poemes. Obrim les finestres, baixem als xinos, comprem hules d’espècies i fruites i empaperem el pis. Passem-nos diumenges sencers en principis d’estacions i acceptem d’una vegada per totes que les millors arracades es perden els pitjors dissabtes a la nit. I que no hi ha res a fer. Anem al centre i comprem-nos, urgentment i definitiva, uns altres texans preferits.

2 comentaris:

Cel ha dit...

Els texans preferits no es compren així a la babalà! Se'ls ha d'agafar afecte, saber-los escoltar quan ens ho demanen, no exposar-los a temperatures extremes...

Anna E. ha dit...

I seure en un banc qualsevol, amb bufanda, guans i barret (sobretot barret) i menjar-nos un polo de menta.