A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dimecres

fluir

La ciutat, aquest capvespre, sembla tan fàcil com les de Garaicoa. Fràgil. Els carrers prims, vermells, subtils. El sol gran suplici esfèric, les muntanyes netes, buides, doblegades. Aquest setembre tot sembla espectre. Fins i tot els teus peus.

1 comentari:

Marcel ha dit...

A Marcel Tuyet Plans li agrada el teu estat