La ciutat, aquest capvespre, sembla tan fàcil com les de Garaicoa. Fràgil. Els carrers prims, vermells, subtils. El sol gran suplici esfèric, les muntanyes netes, buides, doblegades. Aquest setembre tot sembla espectre. Fins i tot els teus peus.
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
1 comentari:
A Marcel Tuyet Plans li agrada el teu estat
Publica un comentari a l'entrada