Damunt de les rajoles pelades hi havia peces de roba d’ell adolorides de llur desordre, barrejant-se amb unes mitges de gassa i amb una camisa de dona, de punt de cotó, desinflada i, a més a més, bruta.
Sagarra
Sagarra
Portava uns quants dies sent massa hàbil i ja havia aconseguit, fins i tot, acabar autoobviant-me. Evadir amargors i vulgaritzar àries amb esternuts de plàstic. Dedicació absoluta al mitificar persistències. Bàsicament, reduir el temps llanguint pols i perfums baratos. Plorar eixamples, amanyagar gossos dissecats. Vestir els matins de costumismes i lligacames. Últimament, portava uns dies molt no hay dolor però és que després de tu les llums vermelles dels cotxes es distorsionen i les faroles de la Ronda Litoral em baixen bullint per la tràquea. No sabria com explicar-ho, però aquest ara posttot és com haver-me adormit al matalàs inflable el matí més bucòlic d'un agost de platja.
1 comentari:
Genial, com sempre =).
Fa temps que et vaig llegint i no deixes mai d'absorbir-me. Felicitats!
Ara que, per fi, m'he fet blogspot, t'he agregat a "favorits". Espero que no t'importi ;)
Segueix sempre així i, sobretot, no deixis mai d'escriure.
Publica un comentari a l'entrada