A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dissabte

trencanous

Me gustas cuando callas porque estás como ausente.
Distante y dolorosa como si hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa bastan.
Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.


Sempre t’ho he negat –i ho seguiré fent- però m’agrades quan parles, perquè de sobte estàs esplèndid, així com entre tranquil i exultant. Jo callo, i a vegades escolto les teves ànsies de dialèctica. I a vegades no: a vegades només et miro, i els teus ulls m’estimen. A vegades tu parles i jo miro per la finestra i conto faroles cases gossos jardins muntanyes mars deserts gotes de pluja i llunes plenes. I tu segueixes parlant i jo assentint i pensant que ni Dumas ni Chaikovski, que a mi les capses de música i els contes de fades sempre m’han produït un basqueig incipient instantani i que becs. I pròxima estació Vallodreix i tu encara parlant, i jo assentint amb el cap i pensant que podríem allargar el viatge i arribar-nos fins al sud així agafadets de la mà –que estem molt monos i quedem molt bé- i banyar-nos d’una vegada al mar –al mar, al mar-. I molts cops, baixem a Catalunya i travessem el carrer Pelai i tu encara parles, i jo miro sabates i penso que quan tingui temps tinc la obligació moral –i necessària- d’arrasar les rebaixes, però que pel camí encara em queden uns quants autors. I parles i jo et dic que no hi estic d’acord, i segueixo pensant que haurien de vendre temps al 50%, a les gangues. Que el temps només és cosa d’uns quants i els altres –molts- n’anem massa faltats. I tu parles, i a les escales mecàniques dels Encants encara penses en veu alta i jo et torno a mirar sabent que només hi ha una manera per fer-te callar, però avui m’he llevat una mica masoquista i em faré patir una estona més encara. Fins que arribem al pis.


(...)
y parece que un beso te cerrara la boca.
P.Neruda

5 comentaris:

Anònim ha dit...

(Espectacular)

N'hi ha que tenen sort!

Núria ha dit...

si hi hagués temps al 50% a les botigues, s'acabarien massa ràpid. les rebaixes són així.

si pots estudiar i escriure textos com aquest alhora, no deixis de fer-ho ;)

Eli* ha dit...

Em trec el barret (i mira que amb aquest fred pot fer mandra, eh...)

*!

Andreu Merino Vives ha dit...

si bastant dur xo weno...
resulta que la cita d'aquest tal Kenuatta surt ál llibre que ha tret el Xavi Sarrià (cantant d'Obrint)i mira... la volia posar algun dia ;)


petó balma!

Anònim ha dit...

deliciós