Me gustas cuando callas porque estás como ausente.
Distante y dolorosa como si hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa bastan.
Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.
Sempre t’ho he negat –i ho seguiré fent- però m’agrades quan parles, perquè de sobte estàs esplèndid, així com entre tranquil i exultant. Jo callo, i a vegades escolto les teves ànsies de dialèctica. I a vegades no: a vegades només et miro, i els teus ulls m’estimen. A vegades tu parles i jo miro per la finestra i conto faroles cases gossos jardins muntanyes mars deserts gotes de pluja i llunes plenes. I tu segueixes parlant i jo assentint i pensant que ni Dumas ni Chaikovski, que a mi les capses de música i els contes de fades sempre m’han produït un basqueig incipient instantani i que becs. I pròxima estació Vallodreix i tu encara parlant, i jo assentint amb el cap i pensant que podríem allargar el viatge i arribar-nos fins al sud així agafadets de la mà –que estem molt monos i quedem molt bé- i banyar-nos d’una vegada al mar –al mar, al mar-. I molts cops, baixem a Catalunya i travessem el carrer Pelai i tu encara parles, i jo miro sabates i penso que quan tingui temps tinc la obligació moral –i necessària- d’arrasar les rebaixes, però que pel camí encara em queden uns quants autors. I parles i jo et dic que no hi estic d’acord, i segueixo pensant que haurien de vendre temps al 50%, a les gangues. Que el temps només és cosa d’uns quants i els altres –molts- n’anem massa faltats. I tu parles, i a les escales mecàniques dels Encants encara penses en veu alta i jo et torno a mirar sabent que només hi ha una manera per fer-te callar, però avui m’he llevat una mica masoquista i em faré patir una estona més encara. Fins que arribem al pis.
(...)
y parece que un beso te cerrara la boca.
P.Neruda
5 comentaris:
(Espectacular)
N'hi ha que tenen sort!
si hi hagués temps al 50% a les botigues, s'acabarien massa ràpid. les rebaixes són així.
si pots estudiar i escriure textos com aquest alhora, no deixis de fer-ho ;)
Em trec el barret (i mira que amb aquest fred pot fer mandra, eh...)
*!
si bastant dur xo weno...
resulta que la cita d'aquest tal Kenuatta surt ál llibre que ha tret el Xavi Sarrià (cantant d'Obrint)i mira... la volia posar algun dia ;)
petó balma!
deliciós
Publica un comentari a l'entrada